La Conselleria d'Innovació i Universitats del País Valencià va arribar a un acord el mes de juny passat amb els equips rectors de les cinc universitats públiques de les tres províncies de la comunitat per a establir el model mixt en el primer quadrimestre del curs 2020-2021. Aquest model significa que la majoria de classes teòriques s'impartiran de forma no presencial, via classes telemàtiques, i les úniques presencials seran les pràctiques.

Aquesta decisió suposa un pas més en la profunda elitització que pateix la Universitat pública i tornarà a colpejar als i les estudiants de famílies treballadores, amb menys recursos econòmics, que ja som una minoria en els estudis superiors.

El pla de la Conselleria: classes online i més desigualtat social

El tancament del curs 2019-2020 ha sigut un autèntic caos a nivell estatal, també al País Valencià. No sols es va mantindre el curs com si res passara, i se'ns va obligar a sotmetre'ns a exàmens mentre véiem com els nostres familiars morien o eren víctimes de ERTOs i acomiadaments, sinó que la crisi del COVID ha posat sobre la taula una realitat molt coneguda per la comunitat educativa: la falta de recursos i mitjans provocats per anys de retallades i privatitzacions del Partit Popular –i que cap altre govern ha revertit–. En aquest sentit, ha quedat més que demostrat que les classes online han deixat fora del sistema educatiu a milions d'estudiants sense recursos colpejats per la bretxa digital.

Seguint amb el pagament de les matrícules desorbitades – perquè, per descomptat, ni parlar de la devolució o cancel•lació de les taxes universitàries d'aquest període–, la nostra educació en aquests mesos ha consistit a tractar d'aprendre amb manuals, videotutorials de Youtube, mitjançant PDFs o diapositives de Power Point, plataformes digitals que no estan preparades, exàmens impossibles d'acabar per qüestions tècniques, una càrrega de treball elevadíssima i una pressió psicològica sense igual per tractar d'evitar suspendre i així no ser expulsats de la universitat. Aquest és el balanç d'un quadrimestre on els i les estudiants de famílies treballadores hem sigut abandonats a la nostra sort.

A pesar que els nostres professors i professores s'han deixat la pell per a tractar que no tiràrem el quadrimestre per la borda, la realitat és que, amb la negativa dels rectorats, la Conselleria i el Ministeri d'Universitats a donar per finalitzat el curs i posar en marxa un pla de rescat a la universitat pública, se'ns ha negat també el nostre dret a una educació digna.

Aquest desastre majúscul que hem patit els i les joves de famílies humils, és el model que es pretén estendre. Hui la Conselleria d'Universitats planteja aquest model “només” per al primer quadrimestre del pròxim curs, però és evident que la seua implantació obri la porta al fet que, a partir d'ara, les classes online siguen la norma. La Conselleria presenta el model mixt com una “modernització” de les nostres facultats però la realitat és que sense invertir recursos econòmics ni materials en la universitat pública, sense adaptar els continguts i donar un gir de 180 graus en pedagogia, el model mixt només continuarà aprofundint la bretxa de classe que existeixen en les nostres facultats i aconseguirà tancar de cop els estudis superiors a aquells que hem sigut més colpejats per la crisi sanitària, que som els mateixos que patim la bretxa digital.

El Govern del Botànic dóna l'esquena als estudiants de famílies obreres

Sembla ser que a la Consellera d'Universitats, Carolina Pascual, se li oblida que per a molts de nosaltres és impossible comptar amb els mitjans digitals adequats amb els quals seguir les classes online. Que vivim en cases de pocs metres quadrats, compartint espai amb familiars sense tindre la possibilitat de crear un clima per a un estudi favorable a les nostres cases. El model pedagògic sobre el que es dóna suport a la docència mixta és completament inservible i discriminatori, la necessitat de recórrer a classes de repàs en acadèmies privades augmenta i només els estudiants amb més recursos ho poden pagar, provocant l'expulsió acadèmica dels quals no li ho puguen permetre.

Que aquests atacs arriben per part de la dreta, que durant anys han demostrat el seu odi contra l'educació pública i els fills i filles de la classe treballadora, no ens estranya res. Però que un Govern format pel PSOE i Compromís no sols no revertisca les polítiques classistes aprovades pel PP valencià en els últims anys i que han deixat al nostre ensenyament en una situació de catàstrofe social, sinó que continue amb l'expulsió de desenes de milers d'estudiants de la Universitat pública, és una cosa molt greu i perillosa.

Ja n'hi ha prou de prendre'ns per ximples. És vergonyós que el Govern del Botànic, que es declara d'esquerres, utilitze l'excusa de “evitar la propagació del coronavirus a través de les classes presencials” per a aplicar aquest nou model universitari. Al mateix temps, es permet que els empresaris del turisme puguen obrir els seus negocis, que les terrasses estiguen plenes, que milers de turistes puguen arribar a les ciutats valencianes… Perquè els capitalistes continuen engreixant els seus beneficis no hi ha problema. Per a garantir una educació pública de qualitat, la baixada de les ràtios, mesures de seguretat i higiene adequades… tot això “no es pot fer”, per això els i les estudiants som privats de la docència presencial.

Reversió de les retallades ja! Pla de rescat a la Universitat pública i per la gratuïtat de l'ensenyament

Durant els últims huit anys en la universitat pública s'han perdut més de 9.500 milions d'euros de pressupost, s'han acomiadat més de 30.000 professors de tots els trams educatius i, segons assenyalava un informe de l'Observatori del Sistema Universitari de Catalunya, en el conjunt dels campus universitaris hi ha un 47% de professorat amb un contracte temporal (la llei fixa el topall en un 40%).

Per no parlar de la pujada de les taxes. En el curs 2011-2012 al País Valencià el preu del crèdit de la primera matrícula costava 15,14 i en el curs 2017-2018 va pujar fins als 17,33. La Consellera Carolina Pascual anunciava una baixada del 5% dels preus en els graus universitaris, una mesura molt insuficient i a més, “gradual”. La Conselleria tindrà fins al curs 2022-2023 per a portar-lo a la pràctica!

La defensa de l'educació i universitat pública no pot esperar més, ni es pot postergar. Aquest govern va ser triat per la joventut i la classe treballadora amb un objectiu clar: posar fi al malson de retallades, privatitzacions i atacs als nostres drets capitanejat pel Partit Popular en la Comunitat. La política educativa de la Conselleria hauria de donar resposta precisament a aquesta necessitat i revertir d'una vegada per tota aquesta situació. Ja n'hi ha prou d'excuses, tant per part de la Generalitat Valenciana com per part del Ministeri d'Universitats. Si que hi ha recursos però no es volen destinar a l'ensenyament públic! I per descomptat, nosaltres, els i les estudiants castigats per aquesta crisi, no renunciarem al nostre dret a l'educació.

És urgent i necessari posar en marxa un pla de rescat a la universitat pública, que passe per la reversió de totes les contrareformes, per l'elaboració d'un pla de reforç intensiu amb un augment radical de les plantilles, que garantisca la provisió de màscares, guants, gels i tots els materials necessaris, la gratuïtat de la connexió a internet i el repartiment massiu de dispositius digitals, així com cursos de formació gratuïts per als nostres professors, famílies i alumnat per a acabar amb la bretxa digital, que acabe amb el regal de diners públics a la privada-concertada, i que garantisca una educació 100% gratuïta des d'infantil a la Universitat.

Aquest és l'únic pla que pot acabar amb les conseqüències dramàtiques que milions d'estudiants hem patit i garantir una educació pública, de qualitat i que lluite contra la desigualtat social. Des del Sindicat d’Estudiants ho tenim clar: l'educació presencial ha d'estar a l'abast de totes i tots els estudiants en condicions dignes, i continuarem lluitant, en les nostres universitats i als carrers, perquè així siga.

Per una Universitat pública, gratuïta i de qualitat!

_ _ _ _

País Valencià • El modelo universitario mixto ahonda la elitilización y expulsión de los estudiantes de familias trabajadoras de la Universidad pública

La Conselleria de Innovación y Universidades del País Valencià llegó a un acuerdo el pasado mes de junio con los equipos rectores de las cinco universidades públicas de las tres provincias de la comunidad para establecer el modelo mixto en el primer cuatrimestre del curso 2020-2021. Este modelo significa que la mayoría de clases teóricas se impartirán de forma no presencial, vía clases telemáticas, y las únicas presenciales serán las prácticas. 

Esta decisión supone un paso más en la profunda elitización que sufre la Universidad pública y volverá a golpear a los y las estudiantes de familias trabajadoras, con menos recursos económicos, que ya somos una minoría en los estudios superiores.

El plan de la Conselleria: clases online y más desigualdad social

El cierre del curso 2019-2020 ha sido un auténtico caos a nivel estatal, también en el País Valencià. No sólo se mantuvo el curso como si nada pasara, y se nos obligó a someternos a exámenes mientras veíamos como nuestros familiares fallecían o eran víctimas de ERTEs y despidos, sino que la crisis del COVID ha puesto sobre la mesa una realidad muy conocida por la comunidad educativa: la falta de recursos y medios provocados por años de recortes y privatizaciones del Partido Popular –y que ningún otro gobierno ha revertido–. En este sentido, ha quedado más que demostrado que las clases online han dejado fuera del sistema educativo a millones de estudiantes sin recursos golpeados por la brecha digital.

Siguiendo con el pago de las matrículas desorbitadas – porque, por supuesto, ni hablar de la devolución o cancelación de las tasas universitarias de este periodo–, nuestra educación en estos meses ha consistido en tratar de aprender con manuales, videotutoriales de Youtube, mediante PDFs o diapositivas de Power Point, plataformas digitales que no están preparadas, exámenes imposibles de terminar por cuestiones técnicas, una carga de trabajo elevadísima y una presión psicológica sin igual por tratar de evitar suspender y así no ser expulsados de la universidad. Este es el balance de un cuatrimestre donde los y las estudiantes de familias trabajadoras hemos sido abandonados a nuestra suerte.

A pesar de que nuestros profesores y profesoras se han dejado la piel para tratar que no echáramos el cuatrimestre por la borda, la realidad es que, con la negativa de los rectorados, la Conselleria y el Ministerio de Universidades a dar por finalizado el curso y poner en marcha un plan de rescate a la universidad pública, se nos ha negado también nuestro derecho a una educación digna.

Este desastre mayúsculo que hemos sufrido los y las jóvenes de familias humildes, es el modelo que se pretende extender. Hoy la Conselleria de Universitats plantea este modelo “sólo” para el primer cuatrimestre del próximo curso, pero es evidente que su implantación abre la puerta a que, a partir de ahora, las clases online sean la norma. La Conselleria presenta el modelo mixto como una “modernización” de nuestras facultades pero la realidad es que sin invertir recursos económicos ni materiales en la universidad pública, sin adaptar los contenidos y dar un giro de 180 grados en pedagogía, el modelo mixto sólo seguirá ahondando las grietas de clase que existen en nuestras facultades y va a conseguir cerrar a cal y canto los estudios superiores a aquellos que hemos sido más golpeados por la crisis sanitaria, que somos los mismos que sufrimos la brecha digital.

El Govern del Botànic da la espalda a los estudiantes de familias obreras

Parece ser que a la Consellera de Universitats, Carolina Pascual, se le olvida que para muchos de nosotros es imposible contar con los medios digitales adecuados con los que seguir las clases online. Que vivimos en casas de pocos metros cuadrados, compartiendo espacio con familiares sin tener la posibilidad de crear un clima para un estudio favorable en nuestras casas. El modelo pedagógico sobre el que se apoya la docencia mixta es completamente inservible y discriminatorio, la necesidad de recurrir a clases de repaso en academias privadas aumenta y solo los estudiantes con más recursos lo pueden pagar, provocando la expulsión académica de los que no se lo puedan permitir.

Que estos ataques lleguen por parte de la derecha, que durante años han demostrado su odio contra la educación pública y los hijos e hijas de la clase trabajadora, no nos extraña nada. Pero que un Gobierno formado por el PSOE y Compromís no sólo no revierta las políticas clasistas aprobadas por el PP valenciano en los últimos años y que han dejado a nuestra enseñanza en una situación de catástrofe social, sino que continúe con la expulsión de decenas de miles de estudiantes de la Universidad pública, es algo muy grave y peligroso.

Basta ya de tomarnos por tontos. Es vergonzoso que el Govern del Botànic, que se declara de izquierdas, utilice la excusa de “evitar la propagación del coronavirus a través de las clases presenciales” para aplicar este nuevo modelo universitario. Al mismo tiempo, se permite que los empresarios del turismo puedan abrir sus negocios, que las terrazas estén llenas, que miles de turistas puedan llegar a las ciudades valencianas… Para que los capitalistas sigan engordando sus beneficios no hay problema. Para garantizar una educación pública de calidad, la bajada de las ratios, medidas de seguridad e higiene adecuadas… todo esto “no se puede hacer”, por eso los y las estudiantes somos privados de la docencia presencial.

¡Reversión de los recortes ya! Plan de rescate a la Universidad pública y por la gratuidad de la enseñanza

Durante los últimos ocho años en la universidad pública se han perdido más de 9.500 millones de euros de presupuesto, se han despedido más de 30.000 profesores de todos los tramos educativos y, según señalaba un informe del Observatorio del Sistema Universitario de Catalunya, en el conjunto de los campus universitarios hay un 47% de profesorado con un contrato temporal (la ley fija el tope en un 40%).

Por no hablar de la subida de las tasas. En el curso 2011-2012 en el País Valencià el precio del crédito de la primera matrícula costaba 15,14 y en el curso 2017-2018 subió hasta los 17,33. La Consellera Carolina Pascual anunciaba una bajada del 5% de los precios en los grados universitarios, una medida muy insuficiente y además, “gradual”. ¡La Conselleria tendrá hasta el curso 2022-2023 para llevarlo a la práctica!

La defensa de la educación y universidad pública no puede esperar más, ni se puede postergar. Este gobierno fue escogido por la juventud y la clase trabajadora con un objetivo claro: poner fin a la pesadilla de recortes, privatizaciones y ataques a nuestros derechos capitaneado por el Partido Popular en la Comunidad. La política educativa de la Conselleria debería dar respuesta precisamente a esta necesidad y revertir de una vez por toda esta situación. Basta ya de excusas, tanto por parte de la Generalitat Valenciana como por parte del Ministerio de Universidades. ¡Sí que hay recursos pero no se quieren destinar a la enseñanza pública! Y por supuesto, nosotros y nosotras, los estudiantes castigados por esta crisis, no vamos a renunciar a nuestro derecho a la educación.

Es urgente y necesario poner en marcha un plan de rescate a la universidad pública, que pase por la reversión de todas las contrareformas, por la elaboración de un plan de refuerzo intensivo con un aumento radical de las plantillas, que garantice la provisión de mascarillas, guantes, geles y todos los materiales necesarios, la gratuidad de la conexión a internet y el reparto masivo de dispositivos digitales, así como cursos de formación gratuitos para nuestros profesores, familias y alumnado para acabar con la brecha digital, que acabe con el regalo de dinero público a la privada-concertada, y que garantice una educación 100% gratuita desde infantil a la Universidad.

Este es el único plan que puede acabar con las consecuencias dramáticas que millones de estudiantes hemos sufrido y garantizar una educación pública, de calidad y que luche contra la desigualdad social. Desde el Sindicat d’Estudiants lo tenemos claro: la educación presencial debe estar al alcance de todas y todos los estudiantes en condiciones dignas, y seguiremos luchando, en nuestras universidades y en las calles, para que así sea.

¡Por una Universidad pública, gratuita y de calidad!