Los orígenes del conflicto
La actual lucha de los trabajadores de TMB se remonta a dos años atrás, cuando todos los sindicatos (CGT, ACTUB, CCOO, UGT y SIT) pedían dos días de descanso semanal, que es la base de las mejoras que ahora se están reclamando. Entonces, durante las negociaciones del convenio (que no incluía los 2 días de descanso semanal y que, por tanto, contaba con el rechazo de la mayoría de la plantilla) éste se sometió a referéndum y, obviamente, salió el NO. Aún así, lamentablemente, los dirigentes sindicales de CCOO, UGT y el SIT acabaron firmando el convenio con la empresa, sin tener en cuenta las reivindicaciones de los trabajadores. La empresa no entendió que ésta era claramente una bomba de relojería que acabaría explotando tarde o temprano.
El descontento y la rabia de los trabajadores se ha ido acumulando después de dos años sufriendo las consecuencias del convenio, que les obliga a trabajar 6 días a la semana y a descansar sólo 5 días al mes. Anualmente, significan 1690 horas efectivas, 83 horas mínimas de presencia, 80 horas extras obligatorias y 7 de las 14 fiestas oficiales. Los trabajadores, hartos de soportar estas condiciones que nunca aceptaron, comenzaron a presionar a los delegados sindicales para que tomaran alguna solución. Además, el nuevo Real Decreto 902/2007 sobre descansos en el Transporte para la Seguridad abre la puerta legal para comenzar a mejorar la falta de descansos que sufre el colectivo.
El mes de septiembre del 2007, los conductores se intentaron reunir en vano con la Dirección de la empresa para tratar el tema de la falta de descanso, a la vez que se lanzaba una campaña para dar a conocer la situación al resto de trabajadores de la ciudad, a los partidos políticos, a la Federación de Vecinos y Vecinas de Barcelona,... Fue entonces cuando se creó el Comité de Descansos (con delegados de CGT, ACTUB y uno del SIT) para que representase a los conductores y decidieran como llevar toda la reivindicación y negociación de los descansos; se hizo una campaña informativa con notas de prensa, octavillas, cartas, carteles, chapas, adhesivos,... Después de innumerables intentos para hablar con la Dirección de TMB y el Ayuntamiento de Barcelona, la única respuesta que encontraron fue el silencio.
La lucha se intensifica
El 21 de noviembre del 2007, se hizo la primera movilización, de magnitudes inesperadas. En esa Asamblea se decidió aceptar al Comité de Descansos como representante e ir a la huelga de los 7 días de Navidad si la empresa no introducía en un mes los 2 días de descanso semanal y la reducción de la jornada laboral sin perder salario. Era tal la presión que los dirigentes de UGT, que se habían posicionado en contra, se vieron obligados a decir que aceptarían lo que la Asamblea determinara (aunque, a la hora de la verdad, los dirigentes sindicales de UGT y CCOO jugaron un papel desmovilizador). A pesar de la campaña de miedo de la empresa, de la campaña mediática de calumnias y mentiras y de la presión policial de los cuerpos antidisturbios, la huelga fue un éxito total.
Ni la Dirección ni el Ayuntamiento aceptaron las reivindicaciones, pero además comenzaron una campaña de criminalización por todos los medios de los que disponen, igual que hemos sufrido los estudiantes y profesores recientemente con la multitudinaria movilización del 14F en contra de la "Llei de privatització d'Educació de Catalunya".
A pesar de toda la presión, la huelga fue masiva, cosa que obligó a la Dirección a reunirse con los diferentes responsables sindicales. Para desesperación de los trabajadores, la empresa (aún siendo pública, gestionada como si fuera privada) ofrece una propuesta que empeora la situación laboral y, además, sanciona a 25 compañeros.
El 9 de febrero, asistieron más de 5.000 personas a la manifestación de soporte en la lucha de los conductores de TMB y en contra de la paliza que le propinaron diversos mossos d'esquadra al compañero Teo durante un piquete informativo.
Huelga del 3 al 7 de marzo
Tres días después de la masiva manifestación, el 12F, se celebró una Asamblea para decidir aceptar o no la propuesta del Departamento de Trabajo y TMB. La asistencia sobrepasó todas las expectativas y los 2.000 trabajadores y pico (que no cabían en la sala) cortaron la Vía Laietana para hacer la Asamblea en la calle: una demostración de las mejores tradiciones de la clase obrera. El ambiente combativo era espectacular y, a mano alzada, decidieron: 1. rechazar la propuesta y 2. ir a la huelga (con sólo 4 votos de 2.000 en contra!!) del 3 al 7 de marzo y después darle continuidad cada jueves si la empresa no cambia de rumbo.
El Ayuntamiento ha respondido con más represión: 24 trabajadores, algunos miembros del comité de descansos, han sido sancionados con hasta seis meses de suspensión de trabajo y salario. Una muestra más del nerviosismo del Ayuntamiento.
Solidaridad con los conductores de TMB
Nosotros, los estudiantes hijos de los trabajadores, felicitamos a los compañeros de TMB por la disposición a la lucha, y nos solidarizamos y damos nuestro soporte incondicional a los conductores de autobuses de TMB, entendiendo que la difusión y el apoyo a la huelga (en medio de la campaña de mentiras y criminalización de los medios de comunicación, de represión policial, etc.) es fundamental para la victoria en vuestra lucha. Este es el camino.
Se está abriendo un período de cambio de ciclo económico, donde las reivindicaciones y huelgas para la mejora de las condiciones laborales, por un salario digno, o por el mantenimiento de los lugares de trabajo, estarán al orden del día. Por esta razón, la victoria en la lucha de TMB puede ser un ejemplo de que la lucha sí sirve.
Para poder vencer es indispensable la solidaridad de toda la clase obrera, entre ella, nosotros, los estudiantes hijos de los trabajadores, y vencer el aislamiento al cual nos vemos sometidos en cualquier lucha.
Per eso, desde el Sindicato de Estudiantes, hacemos un llamamiento a todos los estudiantes a solidarizarse con la huelga y participar activamente en las acciones de protesta que convoquen los trabajadores. Ahora más que nunca:
¡¡OBREROS Y ESTUDIANTES UNIDOS Y ADELANTE!!
¡¡VIVA LA LUCHA DE LOS TRABAJADORES DE TMB!!
EN CATALÁN
Els treballadors de TMB estan immersos en un conflicte amb l’Ajuntament de Barcelona ja que des de fa temps demanen dos dies de descans setmanal, per tal de garantir la seguretat del passatge, un millor servei, la conciliació familiar i una llista inacabable de motius més. La setmana del 3 al 7 de març tornaran a fer Vaga.
Els orígens del conflicte
L’actual lluita dels treballadors de TMB es remonta dos anys enrere, quan tots els sindicats (CGT, ACTUB, CCOO, UGT i SIT) demanaven dos dies de descans setmanal, que és la base de les millores que ara s’estan demanant. Llavors, durant les negociacions del conveni (que no incloïa els dos dies de descans setmanal i que, per tant, comptava amb el rebuig de la majoria de la plantilla) aquest es va sotmetre a referèndum i, òbviament, va sortir el NO. Tot i això, malauradament els dirigents sindicals de CCOO, UGT i el SIT van acabar signant el conveni amb l’empresa, sense tenir en compte les reivindicacions dels treballadors. L’empresa, però, no va entendre que això era clarament una bomba de rellotgeria que acabaria explotant tard o d’hora.
El descontent i la ràbia dels treballadors s’ha anat acumulant després de dos anys patint les conseqüències del conveni, que els obliga a treballar sis dies a la setmana i a descansar només 5 dies al mes. Anualment, signifiquen 1690 hores efectives, 83 hores mínimes de presència, 80 hores extres obligatòries i 7 de les 14 festes oficials. Els treballadors, farts de suportar aquestes condicions que mai van acceptar, van començar a pressionar als delegats sindicals perquè prenguessin alguna solució. A més, el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per a la Seguretat obre la porta legal per començar a millorar la manca de descansos que pateix el col·lectiu.
El mes de setembre de 2007, els conductors es van intentar reunir en va amb la Direcció de l’empresa per tractar el tema de la falta de descans, a la vegada que es llençava una campanya per donar a conèixer la situació a la resta de treballadors de la ciutat, als partits polítics, a la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona,... Va ser llavors quan es va crear el Comitè de Descansos (amb delegats de CGT, ACTUB i un del SIT) perquè representés els conductors i decidissin com portar a terme tota la reivindicació i negociació dels descansos; es va fer una campanya informativa amb notes de premsa, octavetes, cartes, cartells, xapes, adhesius,... Després d’innumerables intents per parlar amb la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona, l’única resposta que van trobar va ser el silenci.
La lluita s’intensifica
El 21 de novembre del 2007, es va fer la primera mobilització, de magnituds inesperades. En aquella Assemblea es va decidir acceptar al Comité de Descansos com a representant i anar a la vaga els 7 dies de Nadal si l’empresa no introduïa en un mes els dos dies de descans setmanal i la reducció de la jornada laboral sense perdre salari. Era tal la pressió que els dirigents d’UGT, que s’havien posicionat en contra, es van veure obligats a dir que acceptarien el que l’Assemblea determinés (encara que, a l’hora de la veritat, els dirigents sindicals de UGT i CCOO van jugar un paper desmobilitzador). Malgrat la campanya de por de l’empresa, la campanya mediàtica de calumnies i mentides i la pressió policial dels cossos antidisturbis, la vaga va ser un èxit total.
Ni la Direcció ni l’Ajuntament van acceptar les reivindicacions, però a més van començar una campanya de criminalització per tots els mitjans que van disposar, igual que hem patit estudiants i professors recentment amb la multitudinària mobilització del 14F en contra de la Llei de privatització d’Educació de Catalunya.
Malgrat tota la pressió, la vaga va ser massiva, cosa que va obligar a la Direcció a reunir-se amb els diferents responsables sindicals. Per a desesperació dels treballadors, l’empresa (encara que sent pública, gestionada com si fos privada) ofereix una proposta que empitjora la situació laboral i, a més, sanciona a 25 companys.
El 9 de febrer, van assistir més de 5.000 persones a la manifestació de suport a la lluita dels conductors de TMB i en contra de la pallissa que li propinaren diversos mossos al company Teo durant un piquet informatiu.
Vaga del 3 al 7 de març
Tres dies després de la massiva manifestació, el 12F, es va celebrar una Assemblea per decidir acceptar o no la proposta del Departament de Treball i TMB. L’assistència va sobrepassar totes les expectatives i els 2.000 treballadors i escaig (que no cabien a la sala) van tallar la Via Laietana per fer l’Assemblea al carrer: una demostració de les millors tradicions de la classe obrera. L’ambient combatiu era espectacular i, a mà alçada, van decidir: 1. rebutjar la proposta i 2. anar a la vaga (amb només 4 vots de 2.000 en contra!!) del 3 al 7 de març i després donar-li continuïtat cada dijous si l’empresa no canvia de rumb.
L’Ajuntament ha respost amb més repressió: 24 treballadors, alguns membres del comitè de descansos, han sigut sancionats amb fins a sis mesos de suspensió de treball i salari. Una mostra més del nerviosisme de l’Ajuntament.
Solidaritat amb els conductors de TMB
Nosaltres, els estudiants fills dels treballadors, felicitem als companys de TMB per la disposició a la lluita, i recolzem, ens solidaritzem i donem el nostre suport incondicional als conductors de busos de TMB, entenent que la difusió i el recolzament de la vaga (enmig de la campanya de mentides i criminalització dels mitjans de comunicació, de repressió policial, etc.) és fonamental per a la victòria en la vostra lluita. Aquest és el camí.
S’està obrint un període de canvi de cicle econòmic, on les reivindicacions i vagues per la millora de les condicions laborals, per un salari digne, o pel manteniment dels llocs de treball, estaran a l’ordre del dia. Per aquesta raó la victòria en la lluita de TMB pot ser un exemple de que la lluita si serveix.
Per poder vèncer és indispensable la solidaritat de tota classe obrera, entre ella, nosaltres, els estudiants fills dels treballadors, i vèncer l’aïllament al qual ens veiem sotmesos en qualsevol lluita.
Per això, des del Sindicat d’Estudiants, encoratgem a tots els estudiants a solidaritzar-se amb la vaga i participar activament en les accions de protesta que convoquin els treballadors. Ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DELS TREBALLADORS DE TMB!!