Després de l’èxit de la vaga general d’estudiants del 22 d’octubre:
TOTS A LA LLUITA EL 13 DE NOVEMBRE!
Defensem l’educació pública! Lluitem per un lloc de treball digne en acabar els estudis!
Que la crisi la paguin els seus responsables: els capitalistes.
TOTS A LA LLUITA EL 13 DE NOVEMBRE!
Defensem l’educació pública! Lluitem per un lloc de treball digne en acabar els estudis!
Que la crisi la paguin els seus responsables: els capitalistes.
El passat 22 d’octubre, la majoria dels instituts i facultats de tot l’estat espanyol van secundar la vaga general convocada pel Sindicat d’Estudiants contra la privatització de l’ensenyament públic. Més de dos milions de joves van buidar les aules aquest dia i, malgrat un temps plujós, que no hi convidava, desenes de milers de joves vam sortir al carrer en més de 50 manifestacions i concentracions a tot l’estat. A Madrid vam ser 10.000 estudiants, sota una pluja torrencial. A Barcelona també hi plovia i vam participar més de 5.000 estudiants. 3.000 van sortir a Granada i 2.500 a Sevilla, València i Jerez; 2.000, a Santiago. A Màlaga, Bilbao, Vigo i Logronyo van ser també milers. No només a les grans ciutats desenes de milers d’estudiants vam omplir els carrers. A petites localitats de tot l’estat també es van organitzar nombroses concentracions. La vaga va ser tot un èxit.
Els mitjans de comunicació, propietat dels bancs i grans empresaris, van respondre amb el boicot més gran que el moviment estudiantil ha patit mai. En comptes d’informar de la vaga, les TV van emetre reportatges sobre la “violència a les aules” i temes per l’estil. Però el silenci informatiu és un símptoma de l’enorme debilitat i la por que tenen els grans capitalistes a que la joventut esdevingui un punt de referència per a milions de treballadors. No volen que la mobilització estudiantil encengui la flama i impulsi la mobilització general de la classe obrera. Però malgrat el seu silenci, malgrat les seves mentides descarades, els joves i els treballadors lluitarem decididament en defensa de l’ensenyament i els serveis públics, dels llocs de treball i dels salaris.
El problema és el capitalisme i els capitalistes: ells són els responsables de la crisi
El capitalisme internacional viu la seva pitjor crisi des del crack del 1929. Les economies de tots els països s’enfonsen. A l’estat espanyol l’atur aviat arribarà als 3 milions de persones i es rabejarà més durament sobre la joventut. La crisi no ha fet més que començar i el pitjor està per venir. Moltes famílies estan collades per les hipoteques bancàries i si es queden a l’atur ho poden perdre tot, començant per la seva pròpia llar. En canvi, per als capitalistes la recepta per sortir de la crisi és clara: més acomiadaments, menys salari, més precarietat i demolició de la sanitat i l’ensenyament públics. En definitiva, carregar tot el pes de la crisi sobre les espatlles de les famílies treballadores.
En aquest context és realment lamentable que el govern del PSOE, encapçalat per Rodríguez Zapatero, en comptes d’atendre i protegir els treballadors i les seves famílies, als aturats, de garantir els serveis públics, estigui prenent només mesures a favor de la gran banca i les grans empreses. Zapatero, amb el suport parlamentari del PP, ha aprovat un pla per lliurar 150.000 milions d’euros a la gran banca: el 15% del PIB de l’estat espanyol! Una quantitat fabulosa que anirà directament al compte de beneficis dels grans banquers, una despesa absolutament improductiva i que no és per atendre cap necessitat social. D’on sortiran aquests diners? Doncs, inevitablement, de nous retalls a la despesa social, a la sanitat i a l’educació públiques.
Però juntament amb aquesta mesura estan aprovant d’altres a favor de la privatització de la universitat (Plans de Bolonya), d’endurir la selectivitat, de retallar la despesa sanitària i d’equipaments socials als barris, de reduir la cobertura de desocupació… Aquesta política no té res a veure amb el socialisme, són mesures capitalistes en defensa dels capitalistes. Per a ells no és rentable cobrir les enormes necessitats socials que hi ha. No els importa les llistes d’espera a la sanitat pública, la massificació i els barracons als col•legis i instituts públics, o que haguem de pagar 3.000 euros per estudiar un postgrau. Només volen mà d’obra barata, que puguin sobreexplotar al seu gust. Per això volen acabar amb l’educació pública.
I només amb la lluita massiva, més extensa i unint les nostres forces amb les de la classe treballadora podrem aturar-los.
Necessitem una vaga general
Com és possible que amb milers d’acomiadaments a sobre de la taula, amb atacs a l’educació, a la sanitat, etc, els sindicats no estiguin unificant totes aquestes lluites en una vaga general a tot l’estat? Les lluites de professors al País Valencià, a Madrid o a Astúries s’han d’unificar amb la dels estudiants perquè l’objectiu és el mateix. A Catalunya el 13 de novembre els professors sortiran amb nosaltres al carrer. A Galícia, la CIG ha convocat mobilitzacions el 13 per la tarda. Aquest és el camí, la lluita i la mobilització. La classe obrera, organitzada i en lluita és molt més poderosa que els capitalistes. Per això ens temen.
Els sindicats van ser construïts pels treballadors per defensar els seus interessos, no per a protegir els capitalistes. Des del Sindicat d’Estudiants instem públicament als dirigents de CCOO i UGT a que organitzin al més aviat possible una vaga general de treballadors a tot l’estat per evitar que sigui la classe obrera la que pagui el preu de la crisi. La crisi l’han de pagar els seus responsables: els capitalistes.
Lluites a tot el món. Tots al carrer el 13 de novembre!
Els estudiants a Itàlia estan protagonitzant mobilitzacions històriques contra les lleis del govern reaccionari de Berlusconi que privatitzen l’ensenyament públic. El 21 d’octubre a Grècia hi va haver una vaga general. Recentment a Bèlgica es va produir un “dia d’acció” que va aturar el país com no havia passat des de la Segona Guerra Mundial. D’altres països d’Europa, com Alemanya o França, estan en ebullició. A l’Amèrica Llatina la revolució s’estén país rere país. Al propi cor del capitalisme, als EUA, hem vist importants mobilitzacions contra els plans de Bush de donar diners als banquers (el mateix pla que Zapatero).
Aquí a l’estat espanyol, després de l’èxit del 22 d’octubre, el pas següent a la lluita és el 13 de novembre. Aquest dia, els estudiants hem d’omplir els carrers de tot l’estat per deixar ben clar que no permetrem que continuïn retallant els nostres drets.
Organitzem la vaga del 13 de novembre
Hem de formar comitès de vaga a tots els centres d’estudi per explicar a més estudiants, als pares i professors per què ens hem de mobilitzar i anar a les fàbriques amb els treballadors per explicar-los per què estem lluitant. És fonamental crear grups del Sindicat d’Estudiants a tots els instituts i facultats, per defensar un programa combatiu i donar la batalla fins al final. Per a això necessitem que tu siguis el Sindicat d’Estudiants.
Els mitjans de comunicació, propietat dels bancs i grans empresaris, van respondre amb el boicot més gran que el moviment estudiantil ha patit mai. En comptes d’informar de la vaga, les TV van emetre reportatges sobre la “violència a les aules” i temes per l’estil. Però el silenci informatiu és un símptoma de l’enorme debilitat i la por que tenen els grans capitalistes a que la joventut esdevingui un punt de referència per a milions de treballadors. No volen que la mobilització estudiantil encengui la flama i impulsi la mobilització general de la classe obrera. Però malgrat el seu silenci, malgrat les seves mentides descarades, els joves i els treballadors lluitarem decididament en defensa de l’ensenyament i els serveis públics, dels llocs de treball i dels salaris.
El problema és el capitalisme i els capitalistes: ells són els responsables de la crisi
El capitalisme internacional viu la seva pitjor crisi des del crack del 1929. Les economies de tots els països s’enfonsen. A l’estat espanyol l’atur aviat arribarà als 3 milions de persones i es rabejarà més durament sobre la joventut. La crisi no ha fet més que començar i el pitjor està per venir. Moltes famílies estan collades per les hipoteques bancàries i si es queden a l’atur ho poden perdre tot, començant per la seva pròpia llar. En canvi, per als capitalistes la recepta per sortir de la crisi és clara: més acomiadaments, menys salari, més precarietat i demolició de la sanitat i l’ensenyament públics. En definitiva, carregar tot el pes de la crisi sobre les espatlles de les famílies treballadores.
En aquest context és realment lamentable que el govern del PSOE, encapçalat per Rodríguez Zapatero, en comptes d’atendre i protegir els treballadors i les seves famílies, als aturats, de garantir els serveis públics, estigui prenent només mesures a favor de la gran banca i les grans empreses. Zapatero, amb el suport parlamentari del PP, ha aprovat un pla per lliurar 150.000 milions d’euros a la gran banca: el 15% del PIB de l’estat espanyol! Una quantitat fabulosa que anirà directament al compte de beneficis dels grans banquers, una despesa absolutament improductiva i que no és per atendre cap necessitat social. D’on sortiran aquests diners? Doncs, inevitablement, de nous retalls a la despesa social, a la sanitat i a l’educació públiques.
Però juntament amb aquesta mesura estan aprovant d’altres a favor de la privatització de la universitat (Plans de Bolonya), d’endurir la selectivitat, de retallar la despesa sanitària i d’equipaments socials als barris, de reduir la cobertura de desocupació… Aquesta política no té res a veure amb el socialisme, són mesures capitalistes en defensa dels capitalistes. Per a ells no és rentable cobrir les enormes necessitats socials que hi ha. No els importa les llistes d’espera a la sanitat pública, la massificació i els barracons als col•legis i instituts públics, o que haguem de pagar 3.000 euros per estudiar un postgrau. Només volen mà d’obra barata, que puguin sobreexplotar al seu gust. Per això volen acabar amb l’educació pública.
I només amb la lluita massiva, més extensa i unint les nostres forces amb les de la classe treballadora podrem aturar-los.
Necessitem una vaga general
Com és possible que amb milers d’acomiadaments a sobre de la taula, amb atacs a l’educació, a la sanitat, etc, els sindicats no estiguin unificant totes aquestes lluites en una vaga general a tot l’estat? Les lluites de professors al País Valencià, a Madrid o a Astúries s’han d’unificar amb la dels estudiants perquè l’objectiu és el mateix. A Catalunya el 13 de novembre els professors sortiran amb nosaltres al carrer. A Galícia, la CIG ha convocat mobilitzacions el 13 per la tarda. Aquest és el camí, la lluita i la mobilització. La classe obrera, organitzada i en lluita és molt més poderosa que els capitalistes. Per això ens temen.
Els sindicats van ser construïts pels treballadors per defensar els seus interessos, no per a protegir els capitalistes. Des del Sindicat d’Estudiants instem públicament als dirigents de CCOO i UGT a que organitzin al més aviat possible una vaga general de treballadors a tot l’estat per evitar que sigui la classe obrera la que pagui el preu de la crisi. La crisi l’han de pagar els seus responsables: els capitalistes.
Lluites a tot el món. Tots al carrer el 13 de novembre!
Els estudiants a Itàlia estan protagonitzant mobilitzacions històriques contra les lleis del govern reaccionari de Berlusconi que privatitzen l’ensenyament públic. El 21 d’octubre a Grècia hi va haver una vaga general. Recentment a Bèlgica es va produir un “dia d’acció” que va aturar el país com no havia passat des de la Segona Guerra Mundial. D’altres països d’Europa, com Alemanya o França, estan en ebullició. A l’Amèrica Llatina la revolució s’estén país rere país. Al propi cor del capitalisme, als EUA, hem vist importants mobilitzacions contra els plans de Bush de donar diners als banquers (el mateix pla que Zapatero).
Aquí a l’estat espanyol, després de l’èxit del 22 d’octubre, el pas següent a la lluita és el 13 de novembre. Aquest dia, els estudiants hem d’omplir els carrers de tot l’estat per deixar ben clar que no permetrem que continuïn retallant els nostres drets.
Organitzem la vaga del 13 de novembre
Hem de formar comitès de vaga a tots els centres d’estudi per explicar a més estudiants, als pares i professors per què ens hem de mobilitzar i anar a les fàbriques amb els treballadors per explicar-los per què estem lluitant. És fonamental crear grups del Sindicat d’Estudiants a tots els instituts i facultats, per defensar un programa combatiu i donar la batalla fins al final. Per a això necessitem que tu siguis el Sindicat d’Estudiants.
Organitza’t amb el Sindicat d’Estudiants!
Tots a les manifestacions el 13 de novembre per lluitar pel nostre present i el nostre futur!
Retirada immediata del decret que endureix la selectivitat. No a la selectivitat.
40% d’estudiants amb beca. Beca-salari de 1.100 euros al mes.
Fre immediat del procés de Bolonya. Universitat pública, gratuïta i de qualitat.
Pràctiques a les empreses, remunerades amb salaris dignes.
7% del PIB per a l’educació pública. Ni un euro públic per a la privada-concertada.
Sí hi ha diners per escometre aquestes mesures: el govern els està regalant als banquers. Expropiació de la banca sota control obrer per garantir l’ocupació, els salaris i uns serveis públics de qualitat
Per un lloc de treball digne en acabar els estudis
Subsidi indefinit d’atur de 1.100 euros fins trobar feina. Els treballadors no tenen la culpa de la crisi.
Tots a les manifestacions el 13 de novembre per lluitar pel nostre present i el nostre futur!
Retirada immediata del decret que endureix la selectivitat. No a la selectivitat.
40% d’estudiants amb beca. Beca-salari de 1.100 euros al mes.
Fre immediat del procés de Bolonya. Universitat pública, gratuïta i de qualitat.
Pràctiques a les empreses, remunerades amb salaris dignes.
7% del PIB per a l’educació pública. Ni un euro públic per a la privada-concertada.
Sí hi ha diners per escometre aquestes mesures: el govern els està regalant als banquers. Expropiació de la banca sota control obrer per garantir l’ocupació, els salaris i uns serveis públics de qualitat
Per un lloc de treball digne en acabar els estudis
Subsidi indefinit d’atur de 1.100 euros fins trobar feina. Els treballadors no tenen la culpa de la crisi.
VINE A LA MANIFESTACIÓ