Després de l'èxit de la vaga general d'estudiants del 22 d'octubre:
TOTS A LA LLUITA El 13 DE NOVEMBRE!
Defensem l'educació pública; lluitem per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis!
Ni un euro de la butxaca dels treballadors per als banquers!
Que la crisi la paguen els seus responsables: els capitalistes.
TOTS A LA LLUITA El 13 DE NOVEMBRE!
Defensem l'educació pública; lluitem per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis!
Ni un euro de la butxaca dels treballadors per als banquers!
Que la crisi la paguen els seus responsables: els capitalistes.
El passat 22 d'octubre, la majoria dels instituts i facultats de tot l'Estat espanyol varem secundar la vaga general convocada pel Sindicat d'Estudiants contra la privatització de l'ensenyament públic. Més de dos milions de joves varem buidar les aules aqueix dia i, a pesar d'un temps molt plujós, desenes de milers de joves eixim al carrer en més de 50 manifestacions i concentracions en tot l'Estat. En València erem 2.500 estudiants, super-animats a pesar de la pluja. En Madrid varem anar 10.000 estudiants, sota una pluja torrencial. En Barcelona també plovia i participaren 5.000 estudiants. 3.000 van eixir a Granada i 2.500 a Sevilla i Jerez; 2.000, a Santiago. En Màlaga, Bilbao, Vigo i Logroño van anar també milers. I no només en les grans ciutats desenes de milers d'estudiantes omplim els carrers; en xicotetes localitats de tot l'Estat també es van organitzar nombroses concentracions. La vaga va ser tot un èxit.
Els mitjans de comunicació, propietat dels bancs i grans empresaris, van respondre amb el major boicot que el moviment estudiantil ha patit mai. En lloc d'informar de la vaga, les TV van emetre reportatges sobre la “violència en les aules” i temes per l'estil. Però el silenci informatiu és un símptoma de l'enorme debilitat i la por que tenen els capitalistes que la joventut es convertisca en un punt de referència per a milions de treballadors. No volen que la mobilització estudiantil peça la flama i anime la mobilització general de la classe obrera. Però a pesar del seu silenci, a pesar de les seues mentides descarades, els joves i els treballadors lluitarem decididament en defensa de l'ensenyament i els serveis públics, dels llocs de treball i dels salaris.
El problema és el capitalisme i els capitalistes: ells són els responsables de la crisi
El capitalisme internacional viu la seua pitjor crisi des de la de 1929. Les economies de tots els països s'enfonsen. En l'Estat espanyol l'atur prompte arribarà a 3 milions de persones i s'encebarà amb major duresa sobre la joventut. La crisi no ha fet més que començar i el pitjor està per vindre. Moltes famílies estan tenallades per les hipoteques bancàries i si es queden en l'atur poden perdre'l tot, començant per la seua pròpia casa. No obstant això, per als capitalistes la recepta per a eixir de la crisi és clara: més acomiadaments, menys salari, més precarietat, i demolició de la sanitat i l'ensenyament públic. En definitiva carregar tot el pes de la crisi sobre les esquenes de les famílies treballadores.
És realment lamentable que el govern del PSOE, encapçalat per Zapatero, en lloc d'atendre i protegir als treballadors i les seues famílies, i als desocupats, de garantir els serveis públics, pren solament mesures a favor de la gran banca i les grans empreses. Zapatero, amb el suport parlamentari del PP, ha aprovat un pla per a lliurar 150.000 milions d'euros a la gran banca, el 15% del PIB de l'Estat espanyol! Una quantitat fabulosa que anirà directament al compte de beneficis dels banquers, una despesa absolutament improductiva i que no atén a cap necessitat social. De on eixiran aquests diners? Doncs inevitablement de noves retallades en la despesa social, en la sanitat i en l'educació pública.
Al costat d'aquesta mesura, estan aprovant unes altres a favor de la privatització de la universitat pública (Plans de Bolonya), d'endurir la selectivitat, de retallar la despesa sanitària i d'equipaments socials en els barris, de reduir la cobertura d'atur… Aquesta política no té gens que veure amb el socialisme, són mesures capitalistes en defensa dels capitalistes. Per a ells no és rendible cobrir les enormes necessitats socials que existeixen. No els importen les llistes d'espera en la sanitat pública, la massificació i els barracots en els col·legis i instituts públics, o que haguem de pagar 3.000€ per a estudiar un postgrau. Només volen mà d'obra barata, que puguen sobreexplotar al seu gust. Per això volen acabar amb l'educació pública.
I solament amb la lluita massiva, ho més extensa possible, i unint les nostres forces amb les de la classe treballadora podrem aturar-los.
Cal ja una vaga general
Com és possible que amb milers d'acomiadaments damunt de la taula, amb atacs a l'educació pública, a la sanitat, etc. els sindicats no estiguen unificant totes aqueixes lluites en una vaga general en tot l'Estat? Les lluites de professors al País Valencià, a Madrid o a Astúries han d'unificar-se amb la dels estudiants, l'objectiu és el mateix. En Catalunya el 13 de novembre els professors eixiran amb nosaltres al carrer. En Galícia, el sindicat CIG convoca mobilitzacions el 13, exigint la nacionalització de la banca. Aqueix és el camí, la lluita i la mobilització. La classe obrera, organitzada i en lluita és molt més poderosa que els capitalistes. Per això ens temen.
Els sindicats van ser construïts pels treballadors per a defensar els seus interessos, no per a protegir als capitalistes. Des del Sindicat d'Estudiants cridem públicament als dirigents de CCOO i UGT que organitzen ja una vaga general de treballadors en tot l'Estat per a evitar que siga la classe obrera la qual pague el preu de la crisi. La crisi l'han de pagar els seus responsables: els capitalistes.
Lluites en tot el món. Tots al carrer el 13 de novembre!
Els estudiants a Itàlia estan protagonitzant mobilitzacions històriques contra les lleis del govern reaccionari de Berlusconi que privatitzen l'ensenyament públic; el dissabte 25 milions d’italians es manifestaren contra ell. El 21 d'octubre a Grècia es va celebrar una vaga general. Recentment a Bèlgica es va produir un “dia d'acció” que va paralitzar el país com no havia succeït des de la II Guerra Mundial. Altres països d'Europa com Alemanya o França estan en ebullició. En Amèrica Llatina la revolució s'estén país després de país. En el propi cor del capitalisme, EEUU, hem vist importants mobilitzacions contra els plans de Bush de donar diners als banquers (el mateix pla que el de Zapatero).
Ací en l'Estat espanyol, després de l'èxit del 22 d'octubre, el següent pas en la lluita és el 13 de novembre. Aqueix dia, els estudiants hem d'omplir els carrers de tot l'Estat per a deixar bé clar que no anem a permetre que seguisquen retallant els nostres drets.
Organitzem la vaga del 13 de novembre
Cal formar comitès de vaga en tots els centres d'estudi per a explicar a més estudiants, als pares i professors per què cal mobilitzar-se, i anar a les fàbriques per a explicar als treballadors per què estem lluitant. És fonamental crear grups del Sindicat d'Estudiants en tots els instituts i facultats, per a defensar un programa combatiu i donar la batalla fins al final. Per a això proposem que t’afilies al Sindicat d'Estudiants.
Organitza't amb el Sindicat d'Estudiants Tots a les manifestacions el 13 de novembre per a lluitar pel nostre present i el nostre futur!
Retirada immediata del decret que endureix la selectivitat. No a la selectivitat.
40% d'estudiantes amb beca. Beca-salari de 1.100 euros al mes.
Fre immediat del procés de Bolonya. Universitat pública, gratuïta i de qualitat.
Pràctiques en les empreses, remunerades amb salaris dignes.
7% del PIB per a l'educació pública. Ni un euro públic per a la privada concertada.
Sí hi ha diners per a prendre aquestes mesures: El govern l'hi està regalant als banquers. Expropiació de la banca sota control obrer per a garantir l'ocupació, els salaris i uns serveis públics de qualitat.
Per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis. Ja està bé de destrucció d’ocupació: nacionalització de les empreses en crisi o que no garantisquen el 100% d’ocupació.
Retirada immediata del decret que endureix la selectivitat. No a la selectivitat.
40% d'estudiantes amb beca. Beca-salari de 1.100 euros al mes.
Fre immediat del procés de Bolonya. Universitat pública, gratuïta i de qualitat.
Pràctiques en les empreses, remunerades amb salaris dignes.
7% del PIB per a l'educació pública. Ni un euro públic per a la privada concertada.
Sí hi ha diners per a prendre aquestes mesures: El govern l'hi està regalant als banquers. Expropiació de la banca sota control obrer per a garantir l'ocupació, els salaris i uns serveis públics de qualitat.
Per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis. Ja està bé de destrucció d’ocupació: nacionalització de les empreses en crisi o que no garantisquen el 100% d’ocupació.
Subsidi indefinit d'atur de 1.100 euros fins a trobar treball. Els treballadors no tenen la culpa de la crisi.
ACUDEIX A LA MANIFESTACIÓ. A LAS 12 EN BLASCO IBÁÑEZ A L’ALTURA D’HISTÒRIA, METRO FACULTATS.