El Sindicat d'Estudiants expressa tota la seua solidaritat als professors represaliats o amenaçats per la Conselleria. Exigim la retirada de les amenaces, la impartició d'Educació per a la Ciutadania exclusivament en valencià i castellà i la dimissió de Font de Mora. L'espantall organitzat per Blueberry Fountain és la màxima expressió (fins ara) del seu menyspreu cap als professors, els estudiants i en general l'educació pública.Però la gravetat de la situació de l'ensenyament públic va molt més allà. Els pressupostos no arriben, els barracots són un mal endèmic, manca plantilla docent i no docent; quant a la Universitat, cada vegada tenen més problemes econòmiques, mentre la Conselleria finança alegrement la Universitat Catòlica. Els recursos es van als centres privats i, per descomptat, als grans fastos que tant beneficien als capitalistes.
Hem d'anar més enllà dels nostres centres, i més enllà del País Valencià, per a entendre què passa i com ho podem enfrontar. En tot el món hi ha una tendència a la privatització dels serveis públics (sanitat, educació, servei d'aigua…). El procés Bolonya no és més que la elitització de la Universitat, expulsant d'ella als fills dels treballadors per via econòmica (cost del postgrau, conversió de la beca en crèdit) i acadèmica (selectivitat inter-cicles). El recent decret aprovat aquest estiu, endurint la selectivitat, va en la mateixa línia. I, desgraciadament, la política dels partits tradicionals d'esquerra, allà on governen, no està sent molt distinta, en el fons, de la del PP; a Catalunya el tripartit ha promogut la LEC, llei que obliga als centres a cercar finançament privat, i que va dur al carrer a 90.000 professors i estudiants la passada primavera.
L’agreujament de la crisi del capitalisme aguditza aquesta situació. És una vergonya que es retallen despeses socials mentre aqueixos inversors arriscats, que mai han aportat gens positiu a la societat, i aqueixos banquers especuladors, es vegen finançats pels diners dels Estats, el que més tard es traduirà en nous atacs als serveis públics per a baixar el dèficit. Aquesta situació exigeix una resposta a la mateixa altura de la seua gravetat. Donem i donarem suport a totes les mobilitzacions per la millora de l'ensenyament públic, tancaments, concentracions… Però açò no és suficient. Cal organitzar ja una vaga general de l'educació pública, que siga, no la fi de la mobilització, sinó el primer pas important. Només si vam mostrar decisió de lluitar podem aconseguir arrancar concessions de la Conselleria. I la lluita ha d'estendre's a Universitat, i també a Infantil i Primària, posant els mitjans (assemblees, campanya intensa de convocatòria) perquè s'integren.
El Sindicat d'Estudiants està convocant vaga general d'estudiantes, de Secundària i Universitat, i en tot l'Estat, per als dies 22 d'octubre i 13 de novembre. En València les manifestacions d'aqueixos dies començaran a les 12 en Història, Av. Blasco Ibáñez, metre Facultats. La proposta que fem a totes les organitzacions de defensa de l'educació pública (Permanent de Directors, STEPV, UGT, CCOO, FAPA, altres associacions estudiantils), és el suport a la vaga del 22 i convocar vaga de professors i estudiants el 13 de novembre, tal com han fet amb nosaltres, contra la LEC catalana, USTEC-STEs i dos sindicats és a Catalunya, representant al 60% del professorat.
Aquesta mobilització proposem que arreplegue les tres reivindicacions plantejades al principi, al costat de l'exigència d'un augment dràstic del pressupost educatiu a la Conselleria, per a plantilles, centres i manteniment, la millora de les condicions laborals, i l'oposició al procés Bolonya i a l'enduriment de la selectivitat.
Finalment, proposem formar Comitès de Lluita conjunts, en cada localitat i en cada institut, per a expandir la convocatòria el més possible i donar una llera a tota l'energia de tants professors i estudiants que volen participar en la lluita. Una tasca especialment important d'aquests comitès seria cercar el suport de la població, al cap i a la fi perjudicada pel desmantellament d'aquest servei públic.
Hem d'anar més enllà dels nostres centres, i més enllà del País Valencià, per a entendre què passa i com ho podem enfrontar. En tot el món hi ha una tendència a la privatització dels serveis públics (sanitat, educació, servei d'aigua…). El procés Bolonya no és més que la elitització de la Universitat, expulsant d'ella als fills dels treballadors per via econòmica (cost del postgrau, conversió de la beca en crèdit) i acadèmica (selectivitat inter-cicles). El recent decret aprovat aquest estiu, endurint la selectivitat, va en la mateixa línia. I, desgraciadament, la política dels partits tradicionals d'esquerra, allà on governen, no està sent molt distinta, en el fons, de la del PP; a Catalunya el tripartit ha promogut la LEC, llei que obliga als centres a cercar finançament privat, i que va dur al carrer a 90.000 professors i estudiants la passada primavera.
L’agreujament de la crisi del capitalisme aguditza aquesta situació. És una vergonya que es retallen despeses socials mentre aqueixos inversors arriscats, que mai han aportat gens positiu a la societat, i aqueixos banquers especuladors, es vegen finançats pels diners dels Estats, el que més tard es traduirà en nous atacs als serveis públics per a baixar el dèficit. Aquesta situació exigeix una resposta a la mateixa altura de la seua gravetat. Donem i donarem suport a totes les mobilitzacions per la millora de l'ensenyament públic, tancaments, concentracions… Però açò no és suficient. Cal organitzar ja una vaga general de l'educació pública, que siga, no la fi de la mobilització, sinó el primer pas important. Només si vam mostrar decisió de lluitar podem aconseguir arrancar concessions de la Conselleria. I la lluita ha d'estendre's a Universitat, i també a Infantil i Primària, posant els mitjans (assemblees, campanya intensa de convocatòria) perquè s'integren.
El Sindicat d'Estudiants està convocant vaga general d'estudiantes, de Secundària i Universitat, i en tot l'Estat, per als dies 22 d'octubre i 13 de novembre. En València les manifestacions d'aqueixos dies començaran a les 12 en Història, Av. Blasco Ibáñez, metre Facultats. La proposta que fem a totes les organitzacions de defensa de l'educació pública (Permanent de Directors, STEPV, UGT, CCOO, FAPA, altres associacions estudiantils), és el suport a la vaga del 22 i convocar vaga de professors i estudiants el 13 de novembre, tal com han fet amb nosaltres, contra la LEC catalana, USTEC-STEs i dos sindicats és a Catalunya, representant al 60% del professorat.
Aquesta mobilització proposem que arreplegue les tres reivindicacions plantejades al principi, al costat de l'exigència d'un augment dràstic del pressupost educatiu a la Conselleria, per a plantilles, centres i manteniment, la millora de les condicions laborals, i l'oposició al procés Bolonya i a l'enduriment de la selectivitat.
Finalment, proposem formar Comitès de Lluita conjunts, en cada localitat i en cada institut, per a expandir la convocatòria el més possible i donar una llera a tota l'energia de tants professors i estudiants que volen participar en la lluita. Una tasca especialment important d'aquests comitès seria cercar el suport de la població, al cap i a la fi perjudicada pel desmantellament d'aquest servei públic.