Full estatal vaga SE 22O i 13N

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada-concertada (especialment els col•legis de l’Església catòlica).

Aquests atacs no s’han donat només a les comunitats governades per la dreta (Madrid, Euskadi i País Valencià estan al capdavant en privatització), sinó també en aquelles governades pel PSOE. Per exemple, a Catalunya miren d’imposar-nos la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei de privatització salvatge de l’educació.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

Els plans de Bolonya signifiquen la privatització de la universitat. Defensem la universitat pública 

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos en inversió a l’educació pública (als països més desenvolupats d’Europa, la mitjana és superior al 6% del PIB, aquí és poc més del 4%) o en el nombre d’estudiants amb beca (40% a Europa, 16% a l’Estat espanyol). En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

Les beques seran insuficients per a cobrir aquestes despeses enormes. Si ja avui les beques són ridícules (la beca d’un import més alt, l’ajut compensatori, concedeix 2.500 euros anuals a aquelles famílies amb menys renta, quantitat completament insuficient), l’actual crisi econòmic no augura res de bo, com ho demostra el fet que el govern del PSOE ja ha anunciat que els propers pressupostos seran “austers”.

Però el pitjor és que el govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.

 

Els Plans de Bolonya impulsen la privatització de la universitat pública. Se segregaran les universitats en universitats de primera (per a l’elit econòmica) i de segona (per als fills de famílies treballadores) i a més a més es fomentarà el pes de les grans empreses en el control de la universitat. El govern ja ha senyalat que hem d’anar cap al “model americà”, que es caracteritza per una privatització profunda, on són les empreses les qui decideixen quines titulacions són rentables i quines no (per què volen Repsol o Telefònica titulats en filologia, història o magisteri?).

Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu, d’esquenes als estudiants i de la forma més antidemocràtica.

La nova selectivitat a més a més d’introduir l’examen oral d’idioma estranger, entre d’altres perles, pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

Per als grans capitalistes sobren milers de llicenciats. Ells el que reclamen és mà d’obra barata i amb baixa qualificació que puguin sobreexplotar. En canvi, per als joves i els treballadors no sobra ni un sol llicenciat. El que sobren són les llistes d’espera a la sanitat, la massificació de l’educació pública, la falta de places públiques a infantil, l’absència d’equipament social als barris obrers i les privatitzacions dels serveis socials per beneficiar als capitalistes.

No hi ha diners per a tot això? Sí que n’hi ha, els tenen els banquers i els grans monopolis.

El món capitalista ha entrat de ple en una crisi econòmica. L’atur està creixent, els preus també... els salaris obrers no queden curts per arribar a finals de mes, pagar la hipoteca, etc. La crisi portarà acomiadaments, tancament d’empreses i un deteriorament enorme de les nostres condicions de vida. Els joves serem els que més patim aquesta situació. El Sindicat d’Estudiants pensa que sí hi ha una alternativa a la crisi capitalista: acabar amb el poder de les multinacionals, banquers i especuladors, és a dir, lluitar pel socialisme.

Els mateixos capitalistes que s’han estat enriquint a costa nostra aquests últims anys, que no es cansaven d’especular amb la vivenda com ara fan amb els aliments i el combustible, exigeixen al govern del PSOE que retalli la despesa social i, malauradament, aquestes exigències troben una gran audiència dintre del govern de Zapatero. Volen que el pes de la crisis caigui sobre les espatlles de la classe obrera.

No és cap casualitat que la Unió Europea hagi aprovat recentment per un costat la “directiva de la vergonya”, per criminalitzar i reprimir els immigrants, i per un altre costat l’establiment de la jornada laboral de 65 hores setmanals, retornant-nos al segle XIX.

Com és possible que un Govern que va ser elegit amb el vot de milions de joves i treballadors aprovi lleis per privatitzar l’educació pública?  És possible perquè aquest govern accepta la lògica del capitalisme. Per això el moviment obrer i el moviment estudiantil han d’unir les seves forces per defensar l’ensenyament i la sanitat públiques, el poder adquisitiu dels salaris i els llocs de treball.

CCOO i UGT no poden permetre ni un sol acomiadament per raó de la crisi, ni el deteriorament de les nostres condicions de vida. Haurien d’abandonar la seva política actual de pactes i concessions als empresaris i el govern i lluitar per defensar al treballador. Cada cop que la classe obrera ha estat convocada a la lluita per les seves organitzacions, ha respost amb contundència. Al febrer, més de 120.000 professors i estudiants van sortir al carrer a Barcelona en contra de la LEC i a la primavera, a Madrid, es van fer dues vagues generals educatives i van prendre el carrer fins a 6 vegades. L’última, amb més de 90.000 persones. Hi ha força per a lluitar i guanyar!

Els sindicats han d’organitzar una resposta contundent del moviment obrer i preparar una vaga general en defensa dels llocs de treball i dels serveis públics com sanitat i educació. Des del Sindicat d’Estudiants ens comprometem a participar activament en aquesta convocatòria.

Per tot això fem una crida al conjunt dels estudiants d’ensenyament secundari i d’universitat, i també al professorat, a organitzar una resposta clara i massiva que obligui al govern a retrocedir en aquests atacs.

El Sindicat d’Estudiants convoca Vaga General d’Estudiants i manifestacions per als dies 22 d’octubre i 13 de novembre. Proposem a tots els estudiants organitzar assemblees per votar la proposta de vaga, informar de les reivindicacions al conjunt de la comunitat educativa, participar massivament a les manifestacions i guanyar el suport del professorat a aquesta lluita. Tots junts, estudiants, professors i treballadors aconseguirem aturar aquest atac i defensar el dret a una educació pública, digna, de qualitat i gratuïta.