EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D'ORGANITZACIÓ I EXPRESSIÓ EN LES MANIFESTACIONS
PER ENFRONTAR-NOS ALS ATACS DELS CAPITALISTES NECESSITEM SUMAR FORCES I NO RESTAR
La vaga d'estudiants universitaris del 17 de novembre a Catalunya va ser convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) en una reunió oberta celebrada el 8 d'octubre, en la qual també va participar el Sindicat d’Estudiants. La PUDUP és un front d'organitzacions, en les quals estan adherits, entre uns altres, els sindicats de treballadors CCOO, UGT, CGT i USTEC/CAU, les organitzacions estudiantils AEP i SEPC, o la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
Amb l'objectiu que el 17-N tingués la màxima repercussió possible, des del primer moment el Sindicat d’Estudiants ha tractat d'impulsar aquesta convocatòria no només a la universitat, sinó també estenent-la als instituts, convocant una Jornada en defensa de l'educació pública, a Catalunya i a la resta de l'Estat. Des del 8 d'octubre hem celebrat desenes de reunions i assemblees i hem repartit milers de pamflets convocant la mobilització del 17-N. Considerem que una mobilització que unifiqués als estudiants d'universitat amb els de secundària era un pas endavant en la lluita contra les retallades que estan impulsant els governs central i autonòmic.
No obstant això, en la reunió de la PUDUP celebrada el passat 11 de novembre a l’Edifici Històric de la UB es va produir un fet molt negatiu. En el punt de “Presentació i debat sobre el model de manifestació del dia 17” es va prohibir que els col·lectius i organitzacions de professors i estudiants puguin participar de forma organitzada en la manifestació del 17-N a Barcelona, incloent a les que estem impulsant la convocatòria. Les organitzacions i col·lectius, segons el que es va aprovar, no podran ni desplegar les seves pancartes, ni organitzar-se en el si de la manifestació o repartir material propi (fulles, cartells, premsa, adhesius) i es va plantejar que un servei d'ordre serà conformat expressament per garantir aquesta prohibició. Aquesta decisió entra en contradicció oberta amb la resta de les convocatòries realitzades en nombroses ciutats de l'Estat, on òbviament tots els col·lectius i organitzacions podran exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, proposant les seves idees i alternatives al conjunt del moviment. Per tant a Barcelona, en una reunió de poc més de 20 persones, la majoria de les quals es presentaven en nom de diferents “assemblees” de la universitat, es va decidir alguna cosa tan evidentment antidemocràtica com prohibir la llibertat d'expressió i crear una espècie de policia del pensament para “garantir” que ningú pugui expressar el que pensa de forma organitzada.
No és la primera vegada que alguns tracten d'imposar una dinàmica sectària al moviment estudiantil, i en el propi moviment 15-M. En honor d'una suposada lluita “contra la manipulació” hi ha alguns grups que s’autoassignen la funció de tutelar als estudiants i pensar per tots nosaltres, és a dir, defensar la manipulació més descarada en prohibir la distribució de propaganda, negant el dret al fet que els estudiants estiguin informats des de les organitzacions i col·lectius que promouen la mobilització, i amenaçant amb portar a la pràctica aquesta prohibició antidemocràtica a través d'un “servei d'ordre”. Una mesura que entra en total contradicció amb la demanda d'una Democràcia Real, tal com ha estat exigida al carrer pels centenars de milers de persones que portem en mobilització des del 15 de maig.
Aquesta decisió a més és un complet menyspreu al moviment estudiantil. Una de les grans conquestes de la lluita obrera i juvenil ha estat el dret a conformar les nostres pròpies organitzacions, a poder expressar-nos sense l'amenaça de la policia i els tribunals, tal com ocorria en la dictadura franquista. Llibertats democràtiques que són posades en qüestió per la reacció, la dreta i els governs socialdemòcrates, que criminalitzen les idees i persegueixen als sindicalistes i lluitadors d'esquerres més conseqüents i combatius. Si aquests drets els hem conquistat amb tant sacrifici, com és possible que hi hagi persones, d'altra banda organitzades políticament però que sempre volen ocultar la seva filiació, que pretenguin impedir-nos exercir aquests drets? I això es defensa en nom de les “assemblees”. Des de quan les assemblees es comporten com una burocràcia autoritària? No, en realitat el que es fa és usurpar el nom de “assemblea” per imposar finalitats i mètodes completament antidemocràtics. Aquesta actitud és, en la pràctica, el súmmum de la manipulació i de la hipocresia. El més democràtic és que cada entitat, associació o agrupament col·lectiu digui el que pensa, amb noms i cognoms, i se sotmeti així a la crítica del moviment estudiantil.
Potser el problema de molts dels quals tan gelosament assumeixen el paper de prohibir que els altres s'expressin és que ells mateixos no tenen molt que aportar al moviment perquè avanci o que no volen exposar les seves idees obertament i sotmetre's a l'opinió dels estudiants. Nosaltres, des del Sindicat d’Estudiants, sí tenim idees que aportar i ho fem de manera pública: defensem la unitat de la lluita estudiantil amb la dels treballadors; defensem la necessitat que els sindicats de classe convoquin ja una vaga general de 24 hores a Catalunya contra les retallades; defensem la unitat del moviment a escala estatal i internacional, i una alternativa a la crisi capitalista basada en la nacionalització de la banca sense indemnització i la planificació socialista i democràtica de l'economia. No imposem a ningú aquestes idees i ens sembla molt bé que tothom plantegi les seves. De fet, és una realitat que en el moviment estudiantil o en qualsevol moviment de protesta viu, existeixin diferents opinions i corrents. Amb mesures burocràtiques i sectàries no s'evitarà aquesta realitat, simplement es posarà un obstacle perquè el moviment es desenvolupi i es faci més fort, basant-se en la total llibertat d'idees i en la pròpia experiència.
En les manifestacions convocades pel Sindicat d'Estudiants hi ha sempre total llibertat d'expressió per part de qualsevol col·lectiu, excepte els grups feixistes o de dretes. Sense anar més lluny, en la manifestació estudiantil que organitzem el 6 d'octubre a Tarragona van estar els companys del SEPC amb la seva pancarta i van parlar al final de la manifestació. En moltes altres de les manifestacions que vam celebrar hi van participar i hi van intervenir representants de sindicats de professors, de CCOO, STEs, UGT, de les Fapas, del 15-M, de comitès d'empreses en lluita, com Daewo i Esmaltaciones Sant Ignacio a Vitòria, Telemadrid a Madrid, Tussam i MercaSevilla a Sevilla, i molts altres col·lectius. Per això resulta increïble que en una manifestació estudiantil progressista contra les retallades educatives, com la del 17 de novembre a Barcelona, els drets d'organització i expressió, que són una conquesta històrica del moviment, es vegin obertament qüestionats.
Els impulsors d'aquesta prohibició sectària diuen fer-ho per garantir que la mobilització sigui “unitària”. Això és una excusa bastant basta. Al llarg de la història hi ha hagut i hi haurà manifestacions unitàries sense necessitat de prohibir la llibertat d'expressió de les diferents organitzacions convocants. No ens enganyem! Una mobilització unitària és aquella en la qual els diferents col·lectius que la impulsen arriben a un acord per afavorir la màxima difusió i la màxima participació possible, sense exclusions sectàries que trenquen el moviment. Però de cap manera significa posar una mordassa a les organitzacions perquè amaguin les seves idees i propostes. Aquí el que realment està succeint és que una minoria està vetant la participació de les organitzacions i col·lectius. És una mesura antidemocràtica i no unitària, perquè busca excloure a molta gent que està treballant per l'èxit de la mobilització del 17 de novembre. La “unitat” no s'aconsegueix de manera abstracta o amb prohibicions i vetos, s'aconsegueix mitjançant uns objectius i mètodes comuns de lluita que permetin fer avançar el moviment.
El 17 de novembre va néixer amb la intenció que s'ampliés la convocatòria amb una vaga de treballadors (PDI i PAS) de les universitats de tota Catalunya. Aquest objectiu finalment no es va aconseguir, però, d'haver-ho assolit, s'hagués impedit que els treballadors s'expressessin a través de les seves organitzacions, a través dels sindicats? Per això ens sembla incoherent i inconseqüent que cap de les organitzacions que estan participant en la PUDUP hagi respost en defensa dels drets democràtics contra aquesta maniobra sectària.
Com a organització estudiantil combativa, d'esquerres i anticapitalista, no podem estar d'acord amb fomentar els prejudicis antiorganització i antipolítica que hi ha darrere d'aquestes mesures antidemocràtiques. Una cosa és rebutjar la política dels capitalistes i la dels qui els defensen i una altra cosa ben diferent és negar la necessitat d'organitzar-nos. Tradicionalment sempre ha estat la burgesia i la dreta la que ha encoratjat l’apoliticisme, la que ha tractat d'afeblir l'existència de sindicats combatius i organitzacions revolucionàries de la classe obrera i la joventut. És la burgesia la que prefereix una joventut atomitzada i dividida. No és casualitat que des de la premsa burgesa s'encoratgin precisament tots els prejudicis antiorganització que estan presents en la societat. Nosaltres sí estem a favor que la joventut s'organitzi i lluiti per una política diferent a la dels empresaris i banquers, una política revolucionària, una política anticapitalista, una política en defensa de la transformació socialista de la societat.
Creiem fermament que el que necessitem en la lluita contra les retallades no són divisions ni enfrontaments sectaris, sinó una mobilització el més àmplia possible i democràtica, seguint les millors tradicions de l'esquerra, sense excloure a cap col·lectiu que comparteixi els objectius de la mobilització. En aquest sentit el Sindicat d’Estudiants seguirà treballant per unir als que volen lluitar. Els joves i els treballadors tenim força per frenar les retallades, pel qual el que necessitem és un pla de lluita seriós i que vagi de menys a més. Per això seguirem demandant als sindicats que convoquin una vaga general de tota la comunitat educativa com a primer pas per a una vaga general de tots els treballadors de Catalunya. Només per aquest camí podrem enfrontar-nos de manera eficaç a les retallades socials. En aquesta línia treballa el Sindicat d’Estudiants.
OBRERS I ESTUDIANTS, UNITS I ENDAVANT!
EN DEFENSA DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC!
NO A LES RETALLADES!
SI QUE HI HA DINERS, ELS TENEN ELS BANQUERS!