El Sindicat d’Estudiants és una organització que existeix des del curs 86-87 en les facultats i instituts. Des del seu neixement ha sigue una eina per la lluita per aconseguir un ensenyament públic, democrátic, científic, laïc i gratuït.

El Sindicat d’Estudiants és una organització que existeix des del curs 86-87 en les facultats i instituts. Des del seu neixement ha sigue una eina per la lluita per aconseguir un ensenyament públic, democrátic, científic, laïc i gratuït. Els darrers cursos hem coordinat la lluita a nivell estatal contra les reformes educatives del PP (LOU i LOCE) i també contra la guerra a l’Iraq. Aquest curs hem convocat les mobilitzacions del 4 de març contra la política del PP i la manifestació el 12 de març al matí per mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes de l’atemptat terrorista a Madrid i contra l’intent de manipulació d’informació per part del PP.
Aquesta setmana ens presentem a les eleccions a Claustre per lluitar des dels organs de la UB per una universitat pública millor i que recolzi els estudiants treballadors o fills de treballadors.
En aquest full us presentem l’anàlisi dels últims fets ocorreguts i podeu trobar les postres reivindicacions per a la universitat a la web:

http://monub.ub.edu/fitxers/eleccions/eleccions.htm

La dreta derrotada per la mobilització

Les eleccions han significat una derrota sense precedents del PP fruit de la mobilització massiva de la joventut i dels treballadors que venen produint-se en els últims anys i que es va expresar també en les urnes. Des del Sindicat d’Estudiants hem insistit en que la política reaccionària de la dreta era rebutjada per la inmensa majoria de la joventut i de les famílies treballadores. Ahí estan les magnífiques mobilitzacions que hem protagonitzat, des de la impressionant Vaga general del 20-J, les mobilitzacions estudiantils contra la LOU i la LOCE, contra la guerra imperialista a l’Iraq, contra l’enfonsament del Prestige, etc.
El PP no s’esperava, després d’haver superat les eleccions autonòmiques i municipals sense una debacle, que ara podrien perdre. Però l’ambient de rebuig a la seva política hi era present malgrat que, degut a diferents factors (entre ells la falta d’alternativa clara de l’esquerra que entusiasmés als joves), seguia predominant l’abstenció. No obstant, la seva política reaccionària i l’actitud provocadora del PP ha arribat a un límit. Els terribles atemptats terroristes del 11 de març i, sobretot, la despreciable actitud del govern utilitzant el dolor i la commoció general per obtenir un grapat de vots més, va fer esclatar la ràbia i la indignació en milions de persones, en gran part joves que fins ara no havien trencat amb l’abstenció. El 14 de març si anaren a votar a l’esquerra i com a conseqüència hi ha hagut un gran canvi electoral. NO ha estat l’electorat “de centre” aquell qui ha donat la victòria a l’esquerra, sinó que ha estat la seva base de recolzament social tradicional, no hi ha més que veure els altíssims índexs de participació en els barris obrers en els que habitualment l’abstenció és molt alta.


La lluita si serveix

La mobilització de la joventut i els treballadors ha estat la clau d’aquests resultats i posa de manifest que la lluita sí serveix. Quan els treballadors i els joves ens organitzem i lluitem, demostrem la nostra força. Des del mateix 11 de març la gent va sortir als carrers en diferents concentracions i manifestacions de condemna als atemptats de Madrid. Hem estat milions els que hem sortit al carrer, des dels estudiants que el divendres pel matí participaren en aturades i manifestacions en les principals ciutats de l’Estat, els treballadors que secundaren els 15 minuts d’aturada convocats pels sindicats de classe, les manifestacions del divendres per la tarda en les que participarem 11 milions de persones, fins la vertadera rebel·lió front a les seus del PP que es va produir el dissabte 13 de març, en plena jornada de reflexió, fruit dels enganys i les mentides del Govern del PP, que va tractar amb tots els seus mitjans a l’abast no reconèixer la vinculació de grups terroristes islàmics amb els atemptats per a que no es veiés l’evidència de la seva responsabilitat pel recolzament incondicional a l’imperialisme americà durant la guerra i l’ocupació de l’Iraq.
L’ONU no canviarà el carácter de l’ocupació
Ara, volem que el nou govern de l’esquerra porti endavant una política veritablement d’esquerres, en benefici de les familias treballadores i que com es cantava a Zapatero al carrer el mateix dia de les eleccions: “no nos falles”. Per això des del Sindicat d’Estudiants exigim al nou govern que ha de donar resposta a aquests milions de persones que vam cridar “No a la guerra” i exigim la tornada inmediata de les tropes que estan a l’Iraq, hi estiguin sota la bandera de la ONU o sense aquesta. No es pot justificar la necessitat de tenir tropes a l’Iraq sota l’argument d’evitar el caos i la destrucció. Són ells, els imperialistas, els que, amb dues guerres a les seves esquenes, un embargament criminal i ara, amb l’ocupació, han provocat el caos i la violencia i han convertit a l’Iraq, un país desenvolupat en la zona fa uns quinze anys a un país sugmergit en la misèria. Avui, el poble iraquià no és més lliure i es troba sotmés a un govern titella imposat per l’imperialisme. Per això, ni les tropes nord-americanes, ni una força multinacional sota bandera de l’ONU, resoldran la situació del poble iraquià. És fals que el poble de l’Iraq no pugui governar-se a si mateix si no és amb l’ajuda de forces d’ocupació. Els únics que poden acabar amb l’opressió de la que són víctimes són els propis treballadors iraquians, el propi poble iraquià controlant els seus propis recursos. Per això, des del Sindiat d’Estudiants reiterem l’exigència de la retirada inmediata de les tropes espanyoles. A més a més, la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq seria una victòria del moviment contra la guerra arreu del món, es convertiria en un referent internacional i, sense cap tipus de dubte, animaria la lluita contra l’ocupació a la resta de països involucrats (començant pels EEUU) i que han estat portats a aquesta carnissería, com aquí, contra l’opinió de la immensa majoria de la societat.

Organítza’t i lluita amb nosaltres

Som conscients de que la victòria de l’esquerra el passat diumenge obre una nova etapa, ens posa en millors condicions per aconseguir millores socials, en el terreny de l’educació (derogant immediatament la LOU i la LOCE, les dues lleis educatives més reaccionàries que ha aprovat la dreta i que signifiquen un enorme pas enrere per a l’educació pública, enretirant les subvencions als empresaris de l’ensenyament privat, etc), de la sanitat, del treball, dels drets democràtics-nacionals… L’esquerra té majoria al parlament i, a més a més, té el més important, als treballadors i la joventut de la seva banda i mobilitzats. Un govern de l’esquerra ha de basar-se en aquest recolzament per portar endavant una política veritablement d’esquerres en benefici de la immensa majoria de la població i no cedir a les pressions que des de la classe dominant, els grans empresaris i la banca, rebrà. No es poden conciliar ambdos interessos.
Des del Sindicat d’Estudiants sabem que la millor manera d’acabar amb les guerres, el terrorisme, la precarietat laboral, o d’aconseguir una educació pública de qualitat per a tothom, accés a un habitatge digne,… és enfortint l’organització i la lluita de la joventut i els treballadors contra aquest sistema, el capitalisme, basat en el màxim benefici i en l’explotació de la immensa majoria de la població per part d’una infima minoria de paràsits. Per això, és necessari lluitar per transformar la societat i aconseguir una veritable societat socialista, en la que les palanques fonamentals de l’economia estiguin en mans dels treballadors, sota el seu control democràtic, i que la riqueza que creen els treballadors s’utilitzi per a satisfer les veritables necessitats socials.
Si alguna cosa ha quedat clara durant aquests dies és que quan la joventut i els treballadors es mouen és posible canviar les coses. Ara, és fonamental continuar enfortint el moviment estudiantil i per a fer-ho fem una crida a que t’afilïis al Sindicat d’Estudiants i participis amb nosaltres en la construcció d’una organització d’esquerres i anticapitalista entre la joventut.