Pamflet 22O i 13N Catalunya

Aquests anys hem patit a tot l’Estat una privatització progressiva de l’educació pública. S’ha reduït la inversió mentre que han augmentat brutalment els diners destinats a l’educació privada – concertada, especialment els col•legis de l’Església catòlica, que controla el 90% dels concertats.

Miren de convertir l’educació pública en un negoci més del que treure beneficis suculents, com ja fan amb la sanitat, la vivenda, l’electricitat o l’aigua. L’educació pública, digna i gratuïta hauria de ser un dret universal i no una font de lucre per a uns pocs a costa de la majoria.

El 14 de febrer els estudiants i professors vam protagonitzar una exitosa Vaga General de la Comunitat Educativa contra la LEC. Tots aquells aspectes reaccionaris i privatitzadors de la LEC que denunciàvem s’han confirmat. El tripartit ha aprovat el projecte de LEC, i ara entra en el tràmit parlamentari. Aquest és el moment d’aturar la llei! És el moment de continuar la lluita començada el 14 de febrer!

La Llei d’Educació de Catalunya és una veritable declaració de guerra contra l’educació pública:

El “Servei públic d’educació” significa consolidar la doble xarxa educativa pública – privada concertada, donant encara més subvencions a la patronal de la privada, la Jerarquia Eclesiàstica. També es permet que, encara que rebin diners públics, puguin continuar actuant com fins ara: cobrament de quotes “voluntàries”, escollir l’alumnat,... en definitiva, fer del dret a l’educació un negoci lucratiu.

Les dades són escandaloses: la inversió educativa a Catalunya és del 2’14% del PIB (riquesa anual), un terç menys que la mitja estatal i poc més de la meitat de la mitja europea! Això significa barracons, massificació, falta d’instal•lacions, i falta de places a infantil i cicles formatius. Així s’explica el fracàs escolar! Mentrestant, la patronal de l’educació privada a Catalunya ha augmentat les subvencions en més d’un 30%, fins a més de 1000 milions d’euros en el 2007.

La filosofia de fons és que els problemes de l’educació pública es solucionaran si els centres públics es gestionen com els centres concertats, és a dir, segons criteris empresarials.

L’autonomia de centes significa potenciar la figura del director – dictador – gerent, retallar els drets democràtics dels estudiants, introduir la contractació externa de serveis (empreses privades que proveiran els psicòlegs, treballadors socials o inclòs professors), itineraris encoberts i la elecció del professorat segons el criteri subjectiu del director.

L’autonomia de recursos econòmics introdueix la llei de la selva en el finançament dels centres, el que agreujarà els problemes i deficiències dels instituts dels barris i ciutats obreres. Per una banda, el finançament segons objectius i rendiment portarà a la competència entre centres. Per un altra banda, obre la porta a l’entrada de l’empresa privada als instituts i escoles, amb l’esponsorització o la obtenció de crèdits bancaris per part dels centres per cobrir el dèficit. També contempla el finançament a través de del lloguer d’instal•lacions i de material, i la obtenció de donacions. Fins i tot plantegen que els centres es finançaran dels “ingressos obtinguts per la venta de productes generats en l’activitat normal del centre” (¡!). Proclamen la gratuïtat de l’ensenyament, però amb aquestes mesures porten directament al cobrament de quotes encobertes als centres públics per arribar a finals de mes!

Els objectius reals de la LEC es veuen clarament en dos mesures concretes aplicades pel Departament d’Educació. La supressió del batxillerat nocturn, finalment parcial gràcies a la lluita durant el mes de maig, obstaculitza el dret dels joves treballadors a estudiar. I l’intent de crear centres guetto per immigrants, condemnant-los a la marginació i negant-los la integració. Han renunciat a aplicar aquest atac, encara que està en els plans del Departament fer-ho paulatinament. El que haurien de fer és dotar dels recursos i professors necessaris a les aules d’acollida dins dels centres.

La contrareforma de la universitat que s’inicia aquest curs (coneguda com els Plans de Bolonya) significa l’atac més greu a l’educació pública en els darrers vint anys i té com a objectiu expulsar als fills dels treballadors de la universitat.

El govern defensa aquests plans privatitzadors afirmant que ens equiparen amb Europa. A nosaltres ens agradaria equiparar-nos a Europa en inversió educativa, beques i salaris. En canvi, els plans de Bolonya no impliquen res d’això. En tot cas, ens “equipara” amb les universitats del passat, exclusives per als fills dels rics.

Amb els plans de Bolonya s’acaba amb les actuals diplomatures i llicenciatures per a transformar-les en graus i post-graus. Els graus, respecte de les carreres actuals, seran un títol devaluat. Qui vulgui tenir un títol que faciliti l’accés a una ocupació digna haurà de fer un Post-grau, que a més a més de tenir una prova d’accés pròpia, podrà costar fins a 3.500 euros, com ja han anunciat algunes universitats.

El govern aposta per substituir les beques per préstecs bancaris, que, per descomptat, s’hauran de retornar. És a dir, volen fer de l’ensenyament universitari un negoci rodó per a la gran banca.

Molt vinculat als Plans de Bolonya està l’enduriment de la selectivitat que ha elaborat el govern del PSOE durant les vacances d’estiu.

La nova selectivitat pretén endurir l’accés a les carreres universitàries amb més demanda, introduint unes proves, en teoria voluntàries, però que realment seran obligatòries, i que tindran un valor en el còmput final més alt que el batxillerat mateix! L’objectiu és ben clar, pretenen “desmassificar” la universitat, no construint les places necessàries, sinó impedint l’accés als estudis superiors al fill del treballador.

El món capitalista ha entrat de ple en una crisi econòmica. L’atur està creixent, els preus també... els salaris obrers queden curts per arribar a finals de mes, pagar la hipoteca, etc. La crisi portarà acomiadaments, tancament d’empreses i un deteriorament enorme de les nostres condicions de vida. Els joves serem els que més patim aquesta situació. El Sindicat d’Estudiants pensa que sí hi ha una alternativa a la crisi capitalista: acabar amb el poder de les multinacionals, banquers i especuladors, és a dir, lluitar pel socialisme.

Els mateixos capitalistes que s’han estat enriquint a costa nostra aquests últims anys, que no es cansaven d’especular amb la vivenda com ara fan amb els aliments i el combustible, exigeixen al govern del PSOE que retalli la despesa social i, malauradament, aquestes exigències troben una gran audiència dintre del govern de Zapatero. Volen que el pes de la crisis caigui sobre les espatlles de la classe obrera.

No és cap casualitat que la Unió Europea hagi aprovat recentment per un costat la “directiva de la vergonya”, per criminalitzar i reprimir els immigrants, i per un altre costat l’establiment de la jornada laboral de 65 hores setmanals, tornant a les condicions laborals del segle XIX.

Com és possible que un Govern (central i tripartit) que va ser elegit amb el vot de milions de joves i treballadors aprovi lleis per privatitzar l’educació pública?  És possible perquè aquests governs accepten la lògica del capitalisme. Per això el moviment obrer i el moviment estudiantil han d’unir les seves forces per defensar l’ensenyament i la sanitat públiques, el poder adquisitiu dels salaris i els llocs de treball.

CCOO i UGT no poden permetre ni un sol acomiadament per raó de la crisi, ni el deteriorament de les nostres condicions de vida. Haurien d’abandonar la seva política actual de pactes i concessions als empresaris i el govern i lluitar per defensar al treballador. Cada cop que la classe obrera ha estat convocada a la lluita per les seves organitzacions, ha respost amb contundència. Hi ha força per a lluitar i guanyar!

Els sindicats han d’organitzar una resposta contundent del moviment obrer i preparar una vaga general en defensa dels llocs de treball i dels serveis públics com sanitat i educació. Des del Sindicat d’Estudiants ens comprometem a participar activament en aquesta convocatòria.

El Sindicat d’Estudiants convoca Vaga General d’Estudiants i manifestacions pel 22 d’octubre i el 13 de novembre, arreu de l’Estat. El 13 de novembre, la lluita continua amb una VAGA GENERAL de la Comunitat Educativa a Catalunya contra la LEC, convocada pels sindicats de professors USTEC, CGT i ASPEPC, i el Sindicat d’Estudiants. Els dirigents sindicals de CCOO i UGT no s’han sumat a aquesta convocatòria, el que considerem un greu error i emplacem a corregir-lo i sortir al carrer tal i com vam fer el 14 de febrer.

Proposem a tots els estudiants organitzar assemblees per votar la proposta de vaga, informar de les reivindicacions al conjunt de la comunitat educativa, participar massivament a les manifestacions i guanyar el suport del professorat a aquesta lluita. Tots junts, estudiants, professors i treballadors aconseguirem aturar aquests atacs i defensar el dret a una educació pública, digna, de qualitat i gratuïta.