Contra los despidos en SEAT Por un puesto de trabajo digno para la juventud

El único objetivo por parte de la multinacional es sacar aún más beneficios a costra de los trabajadores, echando a la calle a una parte para que el resto se queden en la empresa trabajando más, más rápido y con un salario menor. Lo que sucede en SEAT no es la excepción sino la norma: están destruyendo puestos de trabajo estables y con unas condiciones laborales, salariales y sindicales que se consiguieron gracias a las luchas del pasado, por puestos de trabajo en precario. Este es el futuro que nos preparan los grandes empresarios y banqueros: largas jornadas laborales, salarios de miseria y precariedad.

Además, una buena parte de los despedidos fueron escogidos por reivindicar sus derechos. Una buena parte afiliados de CGT, pero también afiliados de CCOO y UGT que se destacaban por su inconformidad con los ataques de la empresa. Este es un nuevo caso de represión sindical.

Durante los últimos meses de 2005, los sindicatos de trabajadores presentes en la empresa convocaron dos huelgas contra los despidos que fueron secundadas de manera masiva, con un paro de la producción total i con manifestaciones de miles de trabajadores en las calles de Barcelona. La disposición a la lucha por parte de los trabajadores y la fuerza estaban presentes en la lucha.

Pero el problema ha sido que los dirigentes de CCOO y UGT han aceptado los argumentos de la empresa de que sobraba plantilla, firmando los 660 despidos de trabajadores, en vez de haber dado la batalla por el mantenimiento de todos los puestos de trabajo y contra la pérdida de condiciones laborales de los trabajadores que entran nuevos. Ya hace muchos años que los jóvenes a entran a trabajar a SEAT, Nissan y muchas otras empresas, cobran mucho menos y tienen peores condiciones de trabajo que los trabajadores con más tiempo en la empresa. Los capitalistas de esta manera buscan por un lado aumentar la explotación de los trabajadores y por otra, intentar enfrentar a los trabajadores entre si.

El acuerdo entre los dirigentes de los sindicatos y la multinacional firmado el 15 de diciembre ni tan solo fue votado por los trabajadores de SEAT. Si así hubiera sido, el resultado habría sido un rotundo NO a los despidos. Aún así, el 23 de diciembre los trabajadores pararon la producción en una explosión de rabia contra la injusticia de los despidos, que el día anterior que conocían los nombres de los despedidos, entre los que había embarazadas (que después fueron readmitidas), trabajadores con minusvalías, parejas, trabajadores con bajas por las duras condiciones de trabajo en la empresa,...

Por su parte, la Generalitat de Catalunya y el gobierno central, gobernados por la izquierda gracias al voto de millones de jóvenes y trabajadores, en vez de posicionarse contra los despidos y exigir que se mantengan todos los puestos de trabajo, se han situado del lado de la multinacional, ofreciéndoles además aún más subvenciones y dinero público, dinero que debería ir para mejorar la educación o la sanidad públicas, o para subir las pensiones o las prestaciones de paro.

La conclusión es que el problema no fue la fuerza ni la disposición a la lucha de los trabajadores sino la dirección de los sindicatos, que contra la voluntad de la mayoría de sus afiliados y de los trabajadores en general, fue aceptar que se despidiera a trabajadores.

La lucha por la readmisión en SEAT continua. El próximo 25 de marzo la asamblea de trabajadores despedidos de SEAT y el sindicato CGT entre otras organizaciones, han convocado una manifestación en Barcelona por la readmisión de todos los despedidos. También estan haciendo concentraciones regulares en la puerta de la empresa en Martorell, entre otras acciones de protesta.

Los jóvenes ahora estudiamos para mañana trabajar. La lucha contra los despidos y contra los cierres de empresas es nuestra lucha, es la lucha por nuestro futuro. Los grandes empresarios y banqueros quieren hundir la educación pública y privatizarla porque para ellos es un gasto superfluo que los hijos de los trabajadores tengamos un titulo universitario o un ciclo formativo de grado superior, o hasta incluso en bachiller o un ciclo de grado medio si lo que nos ofrecen son puestos de trabajo basura y temporales. Necesitan mano de obra barata y poco cualificada para que seamos carne de cañón para la explotación capitalista.

El Sindicato de Estudiantes estamos realizando una campaña en los centros de estudio sobre el conflicto de SEAT, vinculado a la negociación de la reforma laboral que precarizará aún más las condiciones de trabajo sobretodo para los jóvenes trabajadores. Os proponemos que en vuestro centro organicéis charlas y debates sobre el conflicto de SEAT con la participación de trabajadores despedidos. Si quereis, poneros en contacto con nosotros para organizarlas. Estamos participando en la recogida de firmas que están llevando a cabo los despedidos. Debemos recoger centenares de firmas en cada instituto y facultad para mostrar nuestra solidaridad y participación en esta lucha.

Frente a la ofensiva de los empresarios contra nuestras condiciones de trabajo y de estudio hemos de organizarnos y luchar por una educación pública de calidad y por un puesto de trabajo digno al finalizar los estudios y para exigir al gobierno que no haga ninguna concesión a la derecha y que gobierne en beneficio de la mayoría de la sociedad: los jóvenes y los trabajadores.

READMISIÓN DE LOS TRABAJADORES DESPEDIDOS EN SEAT
POR UN PUESTO DE TRABAJO DIGNO AL FINALIZAR LOS ESTUDIOS
OBREROS Y ESTUDIANTES, UNIDIS Y ADELANTE

TODOS A LA MANIFESTACIÓN EL 25 DE MARZO
A las 17 horas en Pl. Universitat de Barcelona

EN CATALÁN

El passat mes de desembre 660 treballadors van ser acomiadats de l’empresa d’automòbils SEAT. Segons els empresaris era necessari perquè el sector de l’automòbil es troba en una situació de crisi, i a SEAT sobrava plantilla, era inevitable,... Però la veritat és que això no és cert. SEAT ha obtingut uns beneficis enormes durant els últims anys. Per exemple en el 2004 va obtenir 145 milions d’euros de beneficis després d’entregar 442 milions d’euros a Volkswagen (propietària de Seat).

L’únic objectiu per part de la multinacional és obtenir encara més beneficis a costa dels treballadors, fent fora a una part dels treballadors per a que la resta es quedin a l’empresa treballant més, més ràpid i amb un salari menor. El que succeeix a SEAT no és l’excepció sinó la norma: estan destruint llocs de treball estables i amb unes condicions laborals, salarials i sindicals que es van aconseguir gràcies a les lluites del passat, per llocs de treball en precari. Aquest és el futur que ens preparen els grans empresaris i banquers: llargues jornades laborals, salaris de misèria i precarietat.

A més a més, un bona part dels acomiadats han estat escollits per reivindicar els seus drets. Una bona part d’afiliats de CGT, però també afiliats de CCOO i UGT que es destacaven per la seva inconformitat amb els atacs de l’empresa. Aquest és un nou cas de repressió sindical.

Durant els últims mesos de l’any 2005, els sindicats de treballadors presents a l’empresa van convocar dues vagues contra els acomiadaments que van ser secundades de manera massiva, amb una aturada de la producció total i amb manifestacions de milers de treballadors als carrers de Barcelona. La disposició a la lluita per part dels treballadors i la força estava present en la lluita.

Però el problema ha estat que els dirigents de CCOO i UGT han acceptat els arguments de l’empresa de que sobrava plantilla, firmant els 660 acomiadaments de treballadors, en comptes d’haver donat la batalla pel manteniment de tots els lloc de treball i contra la pérdua de condicions laborals dels treballadors que entren nous. Ja fa molts anys que els joves que entren a treballar a SEAT, Nissan i moltes altres empreses, cobren molt menys i tenen pitjors condicions de treball que els treballadors amb més temps a l’empresa. Els capitalistes d’aquesta manera busquen per una banda augmentar l’explotació dels treballadors i per un altra banda, intentar enfrontar als treballadors entre si.

L’acord entre els dirigents dels sindicats i la multinacional firmat el 15 de desembre ni tan sols va ser votat pels treballadors de SEAT. Si així hagués estat, el resultat hauria estat un rotund NO als acomiadaments. Tot i això, el 23 de desembre els treballadors van aturar la producció en una explosió de rabia contra la injusticia dels acomiadaments, que el dia anterior es coneixien els noms dels acomiadats, entre els que hi havia embaraçades (que després van ser readmeses), treballadors amb minusvalies, parelles, treballadors amb baixa per les dures condicions de treball a l’empresa,...

Per la seva part, la Generalitat de Catalunya i el govern central, governats per l’esquerra gràcies al vot de milions de joves i treballadors, en comptes de posicionar-se contra els acomiadaments i exigir-los que es mantinguin tots els llocs de treball, s’han situat del costat de la multinacional, oferint-los a més a més encara més subvencions i diners públics, diners que haurien d’anar a millorar l’educació o la sanitat pública, o en pujar les pensions o les prestacions d’atur.

La conclusió és que el problema no va ser la força ni la disposició a la lluita dels treballadors sinó la direcció dels sindicats, que contra la voluntat de la majoria dels seus afiliats i dels treballadors en general, van acceptar que s’acomiadés a treballadors.

La lluita per la readmissió a SEAT continua. El proper 25 de març l’assemblea de treballadors acomiadats de SEAT i el sindicat CGT entre altres organitzacions, ha convocat una manifestació a Barcelona per la readmissió de tots els acomiadats. També estant fent concentracions regulars a la porta de l’empresa a Martorell, entre altres accions de protesta.

Els joves ara estudiem per a demà treballar. La lluita contra els acomiadaments i contra els tancaments d’empreses és la nostra lluita, és la lluita pel nostre futur. Els grans empresaris i banquers volen enfonsar l’educació pública i privatitzar-la perquè per a ells és una despesa superflua que els fills dels treballadors tinguem un títol universitari o un cicle formatiu de grau superior, o fins i tot el títol de batxillerat o un cicle de grau mitg si el que ens ofereixen són lloc de treball escombraria i temporals. Necessiten mà d’obra barata i poc qualificada per a que siguem carn de canó per a l’explotació capitalista.

El Sindicat d’Estudiants estem realitzant una campanya als centres d’estudis sobre el conflicte de Seat, vinculat a la negociació de la reforma laboral que precaritzarà encara més les condicions de treball sobretot pels joves treballadors. Us proposem que en el vostre centre organitzeu xerrades i debats sobre el conflicte de SEAT amb la participació de treballadors acomiadats. Si voleu, poseu-vos en contacte amb nosaltres per a organitzar-les. Estem participant en la recollida de firmes que estan duent a terme els treballadors acomiadats. S’han de recollir centenars de firmes a cada institut i facultat per a mostrar la nostra solidaritat i participació en aquesta lluita.

Enfront l’ofensiva dels empresaris contra les nostres condicions de treball i d’estudi hem d‘organitzar-nos i lluitar per una educació pública de qualitat i per un lloc de treball digne en acabar els estudis i per a exigir al govern que no faci cap concessió a la dreta i que governi en benefici de la majoria de la societat: els joves i els treballadors.